L’ecosistema startup es troba en plena ebullició. Cada setmana llegim, també a la premsa generalista, notícies que fan referència a l’arrencada de nous instruments per finançar startup, casi sempre de base tecnològica, a operacions d’inversió i de desinversió, sovint amb plusvàlues gegantines. És un microsistema jove, en creixement, que ja compta amb els seus gurus, els petits cercles d’influència que fruit d’una molt bona feina s’han fet amb un lloc rellevant del mercat, d’un mercat, però que continua sent molt petit.
A l’espera de la publicació de les dades de 2016 d’ASCRI i AEBAN, entitats espanyoles que agrupen empreses i institucions de capital risc i de business angels, creiem que previsiblement es mostrarà un creixement important respecte les dades de 2015, que ja mostraven un creixement molt important. Però que tot i així ens mantindran en taxes extremadament minses si les posem en relació al volum total d’estalvi acumulat (en estoc) espanyol. Si de les dades de 2015 es derivava que només un 0,03% de l’estalvi es destina a aquestes activitats, l’any 2016 de ben segur que s’apreciarà una millora, però que ens situarà encara molt lluny d’on caldria.
Certament l’inversor prefereix encara invertir en borsa, en instruments d’inversió col·lectiva de renda variable, en l’immobiliari… instruments en general tradicionals, coneguts, de molt alt risc en molts casos, i que ja experimenten novament creixements intensos de rendibilitat (aparent) tot i que en un escenari d’alta volatilitat que no cal descriure.
L’inversor se sent poc atret per l’ecosistema startup perquè considera que requereix un alt grau d’especialització, que és d’alt risc (de fet, és com una aposta) i no està a l’abast, ni molt menys, de tothom. I té raó: els instruments que dominen avui el (relativament petit) mercat de la inversió en startup reuneixen en general aquestes característiques.
Seguim dient que tothom sortim perdent: els promotors de les iniciatives emprenedores, que troben tantes dificultats per finançar-se, els inversors, que troben menys oportunitats de les que el talent de la societat podria oferir i la societat en general. I persistim per tant en el nostre plantejament: és perfectament possible una nova formulació de la proposta d’inversió: segura, rendible, interessant, amb impactes tangibles en l’entorn proper… una proposta que podria permetre mobilitzar molts més recursos des de les finances especulatives amb aportacions de valor més que discutibles que l’economia productiva real.
Cosa molt necessària, per cert.
