Servidor, que he estat durant anys treballant l’emprenedoria des de la perspectiva pública, explicava sempre que per construir una societat justa cal el màxim progrés econòmic, que aquest el podem correlacionar amb el nombre de llocs de treball que compta una societat qualsevol (un municipi, una comarca…) atès que la variable PIB no funciona bé a nivell infra-nacional. I que els llocs de treball els creen les empreses, en qualsevol dels seus formats, quan passa un dels tres fenòmens: quan neixen, quan creixen les que ja hi són, i quan les portes de fora. Per tant, explicava, cal impulsar l’emprenedoria, la competitivitat del territori per impulsar les empreses ja existents i el màrqueting territorial, per atreure-les de fora.

I així ho vàrem fer. En matèria de creació d’empreses vam promoure un munt d’iniciatives per generar més i millors projectes d’emprenedoria, per acompanyar-los tan bé com vàrem poder… per veure sovint, massa sovint, que un munt d’esforços públics i privats, que iniciatives personals, hores d’insomni, il·lusions, talent i creativitat acabaven en un no-res. Certament, el sistema ha millorat però està encara lluny de ser on hauria de ser. En la majoria dels sectors l’emprenedoria està reservada als que se la poden pagar, però no és aquesta l’única condició excloent, cal també ser una persona decidida, valent, casi un diria que arriscada. Mal assumpte, doncs.

Per emprendre, des de la perspectiva de l’òptim social, no hauria de ser suficient amb tenir una bona idea de negoci, preparació, talent, equip compacte i compromís? És socialment òptim que per emprendre sigui necessari tenir un caràcter una mica d’heroi, casi de kamikaze, i poder comptar a més a més amb recursos propis (i/o dels FFF?)? Sens dubte, no.

L’emprenedoria presenta encara massa barreres evitables. Impediments que fan que un gran nombre d’idees viables i escalables no arribin a néixer, i si ho fan, neixen molt més febles del que caldria. El cost d’oportunitat és enorme, el cost social també, en termes de recursos públics i privats destinats a donar suport a projectes que no porten enlloc, en termes de creació d’ocupació, de reducció de l’atur i d’impuls econòmic i social.

Up! Catalonia presenta aquests dies un esquema de gran consistència que ha de facilitar la superació de les fases inicials tan fràgils i arriscades del procés de creació de noves empreses.

Perquè si volem aixecar el país hauríem de ser capaços d’articular un sistema millor de suport a la creació d’empreses, més integral, que faci que no només els arriscats i els que s’ho poden permetre trobin oportunitats per desenvolupar les seves iniciatives en benefici propi i del conjunt de la societat.

Necessitem alinear millor el capital financer, abundantíssim però poruc, amb el capital humà. I aquest, entre sí. Perquè una de les moltes lliçons que crec que tothom compartim és que emprendre en solitari és una mala idea. La probabilitat d’èxit dels projectes d’emprenedoria és molt més alta si van acompanyats.

Carles Brugarolas
CEO d’Up Catalonia